Per què construeixo els meus SaaS amb Angular i no canvio de framework cada any: estabilitat, coherència entre productes i el valor posat al producte.
Al món del desenvolupament web surt un framework nou cada temporada, i sempre promet el mateix: que ara sí. Jo construeixo els meus SaaS amb Angular des de fa anys. I no tinc cap pla de canviar.
El cost invisible de canviar
Canviar de framework no és canviar una peça: és refer la casa. Setmanes de reescriure codi que ja funcionava per acabar, amb sort, exactament on eres.
Mentrestant, cap client no ha guanyat res. Ni una funció nova, ni un error arreglat, ni un procés estalviat. Tot aquell esforç és per a mi, no per a ells. I una subscripció es paga per valor entregat, no per modernitat interna.
Ho he vist passar a d'altres: mesos perseguint la migració de moda amb el producte congelat. I un producte congelat és el que un client de subscripció no perdona.
Què em dona Angular
Un marc complet i coherent: rutes, formularis, crides al servidor, traduccions. Tot ve de sèrie i encaixa, sense haver de triar i mantenir deu peces soltes que demà potser ja no es parlen entre elles.
Hi ha també el TypeScript de sèrie: el compilador m'atrapa errors abans que arribin a cap client. En eines que toquen reserves i factures, això no és un luxe.
I previsibilitat. Angular publica versions a ritme conegut, amb guies de migració i un equip de Google al darrere. Actualitzar és feina normal, no una aventura. Codi que vaig escriure fa anys continua sent codi que entenc i que puc fer créixer sense por.
Per a productes que han de viure molts anys, aquesta és la propietat que més compta.
L'avantatge de treballar sol
Mantinc diversos productes: Caravy, Moblio, Simboo... Tots comparteixen framework, estructura i convencions. Saltar d'un codi a l'altre no em costa res, i una solució trobada en un producte viatja de franc cap als altres.
Amb un framework diferent per a cada producte, això seria impossible. La coherència no és una mania: és una eina de productivitat.
El valor és al producte
Cap client no m'ha preguntat mai amb què està fet el seu programa. Pregunten si la reserva arriba, si la factura surt bé, si el registre compleix la normativa. I fan ben fet de preguntar això.
Al fuster no li demanes la marca del ribot: li demanes que el moble encaixi. El framework és el meu ribot. El tinc afilat, el conec pam a pam, i tota l'energia va al moble.
Això no vol dir tancar els ulls. Segueixo les novetats, i Angular mateix ha evolucionat molt aquests anys. Però una cosa és evolucionar amb l'eina i una altra canviar d'eina cada any.
Les modes tecnològiques són cares i no es noten al producte. L'estabilitat sí que s'hi nota: els resultats són a /projects.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya