Com validar una idea de SaaS abans de programar: sector concret, dolor concret i algú disposat a pagar. El mètode que aplico a cada producte.
La temptació de qualsevol desenvolupador és començar a programar el dia u. Codi és el que sabem fer, i programar dona sensació d'avançar. També és la manera més cara de descobrir que ningú no volia allò.
Un sector concret, no «tothom»
Les meves eines són per a algú amb nom i cognoms sectorials: operadors petits de lloguer d'autocaravanes, fusters de moble a mida, hotels canins. Mai «per a qualsevol negoci».
Un sector concret vol dir processos concrets, vocabulari concret i un lloc concret on trobar els clients. «Una eina per a tothom» vol dir competir amb gegants i no encaixar del tot amb ningú.
I dins del sector, encara afino més: Caravy és per a operadors d'1 a 5 vehicles, no per a flotes grans. Aquesta precisió no és una limitació, és el que fa que l'eina encaixi.
Un dolor que es pugui assenyalar amb el dit
No busco «millorar la gestió». Busco el paper que es perd, l'Excel que fa por de tocar, la normativa que treu el son.
Un exemple real: el registre de viatgers del RD 933/2021, obligatori des del desembre del 2024. Per als operadors petits d'autocaravanes era un maldecap nou, concret i amb data. Aquell és el tipus de dolor que busco: Caravy en va fer el seu punt fort, amb el registre SES.HOSPEDAJES integrat dins el cicle de reserva.
El test és senzill: si el futur client no pot descriure el problema en una frase, potser no és prou problema.
Algú disposat a pagar
Que algú et digui «que interessant» no valida res. La gent és educada. La validació de debò és una empresa concreta disposada a pagar una quota per la solució abans que existeixi del tot.
Jo en dic el client zero: la primera empresa que farà servir el producte, hi posarà les seves dades reals i em dirà, setmana a setmana, on falla. Si no trobo aquest algú, no escric codi. Del client zero en parlo amb calma en un altre article, perquè s'ho val.
Aquest pas fa respecte, perquè un «no» dol. Però un «no» abans de programar és barat. Un «no» del mercat després de sis mesos de feina és caríssim.
Què faig mentrestant, si no programo
Escolto i miro. Visites a tallers i negocis, converses llargues, veure com treballen de debò, no com diuen que treballen. La distància entre les dues coses és on viuen els productes bons.
D'aquí en surt la llista de feines que l'eina ha de fer i, sobretot, la llista de les que no calen. Retallar abans de construir és la part més rendible del procés.
Validar no és fer enquestes: és trobar un sector, un dolor i una cartera. Si tens una idea rondant pel cap, escriu-me i la passem per aquest sedàs.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya