Com treballo amb copilots d'IA per programar el 2026: agents com Claude Code i Cursor, què delego, què reviso i què hi guanyen els meus clients.
Fa tres anys, l'IA per programar autocompletava línies. Era útil, com un teclat que t'estalvia lletres. El 2026 la cosa ha canviat de naturalesa: ja no completa, treballa.
D'autocompletar a executar tasques
Les eines actuals —Claude Code al terminal, Cursor com a editor, Copilot integrat a GitHub— funcionen en mode agent, i aquest mode ha passat de novetat a manera normal de treballar. Els descrius una tasca i la fan de cap a cap: llegeixen el codi existent, modifiquen els fitxers que calgui, executen les proves i corregeixen el que falla.
Ja no és un ajudant que suggereix. És un col·laborador que entrega feina feta, amb una condició: que després t'ho miris.
La conseqüència pràctica és profunda: el coll d'ampolla ja no és escriure el codi. És decidir-lo i revisar-lo.
Com ho faig servir jo
Treballo sol i mantinc diversos productes alhora. La meva manera de construir ha canviat més en aquests dos últims anys que en els deu anteriors.
La feina mecànica la delego: formularis, pantalles de llistat, migracions de dades, proves. Descric què vull i amb quin criteri, i mentre l'agent treballa jo soc en una altra cosa. Després reviso el resultat com revisaria la feina d'un col·laborador: línia a línia quan toca teixit delicat, per sobre quan és rutina coneguda.
Un exemple de dia normal: mentre un agent prepara les proves d'una funció nova en un producte, jo reviso el canvi anterior d'un altre. La cua de feina ja no s'atura quan jo m'aturo.
El que no delego és el criteri. Quines dades guardem i com, què ha de fer l'eina i què no, on és la ratlla entre el cas particular i el general. Això és el producte, i el producte és la meva feina.
El que no ha canviat
La responsabilitat. Si el codi falla, no falla «la IA»: fallo jo, que l'he firmat. Per això no publico res que no hagi entès. L'agent escriu més ràpid que jo; entendre el sistema continua sent cosa meva.
I una cosa més: la IA fa barat el codi, no el producte. Saber què construir —el sector, el dolor, el client zero— val més ara que abans, precisament perquè construir costa menys que mai.
Què hi guanyen els meus clients
Velocitat, sobretot. Una petició que abans s'esperava setmanes ara pot sortir en dies, i els petits ajustos, el mateix dia. Quan pagues una subscripció per una eina viva, aquest ritme es nota cada mes.
I amplada. Una sola persona pot mantenir diversos productes amb un nivell d'acabat que fa poc demanava un equip. Els meus són a /projects: tots evolucionen alhora, i això, sense aquests copilots, no seria possible.
Les eines han canviat de dalt a baix en dos anys. El criteri per fer-les servir bé, no.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya