Què he après convertint encàrrecs a mida en productes SaaS: el patró comú de Caravy, Moblio, Simboo i Doorin, i per què hi encaixa la subscripció.
Des del 2013 faig software per encàrrec. Amb els anys, alguns d'aquests encàrrecs s'han convertit en productes: SaaS que serveixen tot un sector, no un sol client. Aquest article és el resum del que n'he après pel camí.
El patró: sector concret, procés en paper
Els quatre productes que tinc al mercat s'assemblen més del que sembla. Caravy per a operadors petits de lloguer d'autocaravanes. Moblio per a fusters i moble a mida. Simboo per a hotels canins. Doorin per a esdeveniments petits.
Sectors que no tenen res a veure entre ells. Però el punt de partida és sempre idèntic: un sector concret, amb un procés que viu en paper, Excel o memòria, i cap eina que li encaixi. Les generalistes li van grans o li van tortes. I les del sector, si existeixen, estan pensades per als grossos.
Lliçó 1: el procés ja existeix, no l'has d'inventar
Quan arribo a un sector, el procés ja hi és. El fuster ja fa la primera visita. L'operador d'autocaravanes ja firma contractes. L'hotel caní ja fa check-ins.
La feina no és dissenyar un procés nou: és traduir el que ja funciona a una eina que el faci menys pesat. Quan un software obliga un negoci a treballar diferent de com sap treballar, el negoci deixa d'usar el software. Sempre.
Lliçó 2: la verticalitat és el producte
El valor de Caravy no és tenir reserves online: és que el registre de viatgers del RD 933/2021 hi sigui de sèrie. El valor de Simboo no és el calendari: és la fitxa de cada gos. Detalls que només tenen sentit dins d'un sector.
Per a un producte petit, la verticalitat no és una limitació. És la raó d'existir: fer molt bé el que una eina generalista mai farà, perquè no li surt a compte.
Lliçó 3: la subscripció canvia la relació
El model clàssic del software a mida és el projecte tancat: pressupost gran, lliurament, i una eina que comença a envellir el dia que s'entrega. Jo treballo per subscripció: el client paga una quota mensual i té una eina viva, mantinguda, que evoluciona.
Això canvia els incentius de tothom. Jo tinc interès que l'eina segueixi sent útil d'aquí a tres anys, perquè és llavors quan la quota té sentit. I el client no ha d'arriscar milers d'euros per comprovar si allò li funciona.
Lliçó 4: el producte surt de l'encàrrec, no de la pissarra
Cap dels quatre va néixer d'una sessió d'idees. Van néixer de problemes reals: un sector conegut de prop, una feina que es feia a mà, un encàrrec que va demostrar que el dolor era compartit. Doorin, per exemple, va començar sent una eina de control d'accés que es deia +Accés, i l'ús la va portar a ser una plataforma d'entrades completa.
La validació no era cap estudi de mercat. Era veure la mateixa escena repetida en negocis diferents.
On porta tot això
Si tens un negoci amb un procés que encara viu en paper o en un Excel heretat, probablement encaixes en aquest patró. A /assessment faig una avaluació gratuïta de processos: mirar què fas a mà i què en podria sortir.
Un producte no és res més que un encàrrec ben entès, repetit.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya