Una opinió realista sobre com respon la IA en català per als negocis. Quins models funcionen bé, quins s'inventen paraules i com destriar el fum de LinkedIn.
La majoria d'eines d'intel·ligència artificial es presenten al món pensades en anglès i entrenades massivament amb dades en anglès. Però quan intentes aplicar-les a una pime de casa nostra, la realitat et passa per sobre. Si el teu negoci funciona de manera local, necessites tecnologia que entengui el teu context i la teva llengua de manera nativa, sense fer invents estranys ni recórrer a traduccions literals.
El problema del catanyol robòtic
Fins fa poc, la norma no escrita era demanar-li les coses a la màquina en anglès i fer que traduís el resultat final. Això afegia temps de procés i provocava malentesos continus. Avui la situació ha millorat molt, però encara hi ha molt de fum venut a preu d'or.
Moltes plataformes de programari per a empreses integren funcions automàtiques per darrere. El problema és que, per estalviar costos de servidor, sovint fan servir models petits o barats que destrossen les llengües minoritzades. Un assistent virtual que respon als teus clients amb un «Bona tarda, estimat usuari, desitjo oferir-li un tracte just» no transmet precisament innovació. Més aviat transmet la mateixa confiança que un missatge de text d'un desconegut demanant-te les claus del banc.
Què li demanem a la IA en català
Perquè una eina sigui útil de veritat, no n'hi ha prou que no faci faltes d'ortografia. Li hem d'exigir que entengui expressions locals, els dobles sentits i el to natural de la nostra llengua.
Si analitzem el panorama actual, models de primera línia com GPT-4o d'OpenAI o la família Claude 3.5 d'Anthropic dominen el català de manera impressionant. Els pots donar un correu mal escrit per un proveïdor emprenyat i n'entendran perfectament el matís, extrauran la informació i et prepararan una resposta educada en un text impecable.
En canvi, si proves eines basades en models de codi obert més primaris —com algunes versions bàsiques de Llama 3—, veuràs que de seguida deriven cap al castellà o s'inventen paraules que no existeixen. Són tecnologies fantàstiques per a altres entorns, però si les has de posar a atendre clients o a redactar pressupostos, et tocarà fer-hi ajustos tècnics previs perquè no semblin un robot espatllat.
Llegir la informació vs. generar-la
L'ús d'aquesta tecnologia no passa només per posar un xatbot a la teva pàgina web (de fet, sol ser una mala idea per començar). Per a la gran majoria de pimes, el valor real no és generar textos nous, sinó processar els que ja tens.
Aquí és on la prova del cotó fluix es fa evident. Si reps un correu on el remitent barreja català, castellà i algun terme tècnic en anglès, una bona intel·ligència artificial ha de saber llegir-ho i extreure'n allò que importa: qui ho demana, què vol exactament i per a quina data. Quan faig un assessment inicial de com treballa una empresa, aquesta és precisament una de les proves clau. Més que escriure posts macos a les xarxes, el que et fa guanyar hores és que el sistema llegeixi la safata d'entrada i t'ordeni la feina.
Criteri abans de passar per caixa
Als mitjans i a xarxes com LinkedIn estem saturats de notícies grandiloqüents. Un dia llegeixes que una aplicació farà tota la teva feina administrativa tota sola i l'endemà que s'han inventat un algorisme infal·lible. A la trinxera del dia a dia, la realitat és menys de ciència-ficció i més de fusteria fina.
La meitat dels gurus que anuncien eines revolucionàries no han posat mai un sistema a treballar en una empresa de veritat (i si ho han fet, segurament només ho han provat en un Powerpoint o en anglès). Abans de pagar la llicència de cap plataforma només perquè diu que porta "intel·ligència artificial", fes la teva pròpia prova d'estrès. Puja-hi un PDF amb una factura real teva, plena de conceptes en català i línies desordenades. Si no ho sap interpretar a la primera, aquella eina et generarà més hores de repàs manual de les que et promet estalviar.
La tecnologia actual està més que capacitada per treballar amb nosaltres sense que hàgim de canviar d'idioma ni demanar disculpes per com sonem. Només cal destriar el gra de la palla i exigir a aquestes noves eines el mateix nivell de rigor que demanaries a qualsevol persona que entri a treballar a casa teva.