El cas Doorin: entrades, inscripcions i control d'accés per a esdeveniments petits, amb pagaments TPV. Va néixer com a +Accés i va evolucionar.
Els esdeveniments petits tenen les mateixes necessitats que els grans: vendre entrades, cobrar-les i controlar qui entra. El que no tenen és pressupost de festival. Aquest buit és el que omple Doorin.
Va començar per la porta
Doorin no va néixer com a plataforma d'entrades. Va néixer amb un altre nom, +Accés, i amb un objectiu més estret: resoldre el moment de la porta. El control d'accés.
Qui ha organitzat mai un esdeveniment petit coneix l'escena: una llista impresa, un bolígraf i una cua que creix mentre algú busca un cognom. Amb sort, la llista és de la darrera versió. Sense sort, n'hi ha dues i no coincideixen.
El control d'accés era el dolor més visible, i per això va ser el punt de partida.
L'evolució: de la porta al cicle complet
Un cop resolta la porta, el problema es va desplaçar cap enrere. De què serveix validar bé les entrades si les inscripcions arriben per correu, els pagaments per transferència i la llista final s'ha de muntar a mà la nit abans?
Per això +Accés va evolucionar fins a convertir-se en Doorin: una plataforma que cobreix el cicle sencer. L'organitzador crea l'esdeveniment, la gent s'hi inscriu i paga amb TPV, i el dia de l'esdeveniment el control d'accés treballa contra les dades reals, no contra un paper.
El pagament amb TPV resol, de passada, un clàssic del sector: la transferència que s'ha de comprovar a mà i el ja et pagaré a la porta. Amb el cobrament dins de la inscripció, la llista d'assistents i la de pagaments són la mateixa llista.
Per a qui té sentit
Doorin està pensat per a esdeveniments petits: jornades, presentacions, activitats d'entitats i d'empreses. Formats on no hi ha cap equip dedicat a la gestió, i on qui organitza fa alhora de tresorer, de difusor i de porter.
Per a aquest perfil, el valor no és cap funció espectacular. És que la inscripció, el cobrament i l'accés siguin el mateix sistema. Cap dada picada dues vegades, cap llista reconstruïda a mà, cap sorpresa a la porta.
La lliçó de producte
Del recorregut de +Accés a Doorin en trec una lliçó que aplico a tots els meus productes: comences resolent el tros més dolorós del procés, i el mateix ús t'ensenya on és la resta del problema. El producte no es dissenya sencer en una pissarra; creix per on el fan servir.
És el mateix patró que segueixo en altres sectors, dels fusters als hotels canins. A /projects hi tinc la resta de casos.
D'un esdeveniment petit, el públic només n'hauria de notar una cosa: que entrar va ser fàcil. De la feina de darrere, com menys se'n noti, millor.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya