El cas Moblio: com un fuster converteix la primera visita, gravada per veu i amb fotos, en una fitxa de projecte estructurada per IA.
El fuster surt de casa del client amb 40 minuts de conversa al cap, quatre mides apuntades en un paper i una idea general del que s'ha de fer. La resta la reconstruirà de memòria, al taller, hores després.
Aquí és on es perden els detalls. I on comença aquest cas.
La primera visita ho conté tot, però s'evapora
En un negoci de moble a mida, la primera visita és or: què vol el client, quines mides té l'espai, quins materials s'han comentat, què s'ha descartat i per què.
El problema és el format. Tot això viu en una conversa llarga i en un paper amb mides. Quan el fuster s'asseu a fer el pressupost, ha de reconstruir la visita de memòria. Sempre falta alguna cosa. I trucar al client per preguntar-li què havíeu quedat no fa gaire bon efecte.
Gravar la conversa i deixar que la IA l'endreci
Moblio captura la primera visita tal com passa. El fuster grava la conversa amb el mòbil i fa fotos de l'espai. La transcripció és automàtica. A partir de la veu i les fotos, la IA genera una fitxa estructurada del projecte: peces, materials, mides.
El que abans era memòria i un paper ara és una fitxa que es pot consultar, corregir i compartir. La conversa no s'evapora: es converteix en el document de partida del projecte.
El projecte avança i el client se n'assabenta
Hi ha una segona part del dolor que sovint no es diu: el client que truca per saber com va el seu moble. No perquè sigui pesat, sinó perquè ningú li ha dit res des de fa setmanes.
Moblio envia comunicacions automàtiques al client a cada canvi d'estat del projecte. El fuster actualitza l'estat; el client rep la notícia. Ningú ha de redactar correus ni recordar qui esperava què.
I quan el projecte s'acaba, encara en surt una cosa més: a partir de la feina feta, Moblio genera contingut per a Instagram i per al blog. El moble acabat és el millor aparador d'un fuster; publicar-lo no hauria de ser una feina a part.
La tecnologia s'adapta a l'ofici, no al revés
El cas Moblio segueix la mateixa lògica que la resta dels meus productes: un sector concret, un procés que viu en paper i memòria, i una eina que hi encaixa sense demanar al professional que canviï la seva manera de treballar.
El fuster no ha d'aprendre cap sistema nou de prendre notes. Ha de fer el que ja feia — parlar amb el client i mirar l'espai — amb el mòbil gravant. La resta és feina de la màquina.
Si tens un procés semblant al teu negoci, a /projects hi tinc més exemples de com ho he resolt en altres sectors.
La informació més valuosa d'un projecte es diu en veu alta el primer dia. Només cal no deixar-la escapar.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya