L'aplicació de la intel·ligència artificial a Lleida no va de robots, sinó de resoldre la paperassa de cooperatives, granges i tallers del nostre territori.
Quan es parla de tecnologia avançada, la imatge mental sol ser un despatx de vidre ple de gent jove en una gran capital. Però escric i faig programari des d'un poble petit, i tinc clar que la innovació de veritat és la que trepitja el carrer. La IA no és patrimoni exclusiu de les grans corporacions tecnològiques.
Què vol dir parlar d'intel·ligència artificial a Lleida
Aquí no vivim de fer presentacions en PowerPoints per aixecar rondes d'inversió multimilionàries. L'economia real de Ponent i de bona part de Catalunya són les cooperatives d'oli, la fruita dolça del Segrià, les granges, els tallers mecànics i les petites gestories de comarca. Són negocis sòlids que sovint pateixen dos grans frens: la distància física i la manca crònica de personal qualificat per a tasques administratives.
A la Fira de Sant Miquel, per exemple, cada any es veuen més drons i sensors per al camp. Això està molt bé, però la urgència diària de moltes pimes és una altra. Aplicar la intel·ligència artificial a Lleida no significa posar un robot humanoide a collir peres o a despatxar pinso. Significa que l'administratiu de la cooperativa no hagi de picar a mà tres-cents albarans de paper cada dilluns al matí.
És donar eines perquè una feina que abans demanava estar clavat a la cadira de l'oficina es pugui fer des del mòbil mentre ets a la finca, al magatzem o visitant un client. I no, tenir un grup de WhatsApp anomenat "Coses Magatzem" on tothom hi llença fotos de factures arrugades sense cap ordre no és digitalitzar l'empresa, és una olla de grills.
Menys distàncies i més mans on no n'hi ha
Els grans centres de decisió tenen inèrcies impossibles d'aturar. En canvi, un taller de maquinària o un comerç local de l'Urgell pot canviar la manera de treballar en una tarda. Si falta gent per atendre el telèfon en una clínica veterinària o per quadrar els calendaris en un negoci de turisme rural, el programari a mida pot assumir tota aquesta primera barrera d'impacte.
Sistemes com Caravy per gestionar la burocràcia dels viatgers o petites aplicacions sectorials permeten que el negoci funcioni encara que l'amo estigui atenent un imprevist urgent. La tecnologia esmorteeix la penalització de ser lluny. Si el teu proveïdor més proper està a mitja hora de furgoneta, preveure l'estoc amb cert marge gràcies a l'anàlisi de l'històric de dades et salva el dia de forma literal.
El talent local no necessita traducció
Hi ha la falsa creença que per digitalitzar de debò un negoci tradicional cal contractar una consultora de fora que et farà auditories en anglès corporatiu. A la pràctica, el que necessites és algú que entengui com funciona una campanya agrícola, quins són els marges de la fruita seca o què implica viure exclusivament de la temporada alta del turisme d'interior.
Fer programari a mida per a pimes des del territori m'ha ensenyat que el millor sistema és el que s'adapta als teus vicis a l'hora de treballar, i no a l'inrevés. La IA actual ens permet muntar estructures que abans costaven fortunes i ara són assequibles per a una micropime o un autònom. Llegeix documents desordenats, classifica els correus de clients impacients i creua dades de proveïdors sense queixar-se mai de l'horari.
M'ho pregunten sovint els quatre coneguts del poble que saben a què em dedico (bueno, potser tres, l'altre encara es pensa que arreglo impressores). Es pregunten si tota aquesta tecnologia traurà llocs de feina a la comarca. Jo sempre contesto el mateix: el que de veritat treu llocs de feina és haver de tancar un negoci viable perquè el gerent s'ofega en un mar de paperassa estèril i no troba ningú per fer-la.
La tecnologia més puntera del món no serveix de res si no aterra als problemes reals del teixit productiu de sempre. Avui, des de qualsevol poble i per a qualsevol ofici, tenim les eines per competir i treballar millor que mai.