Moonshot AI publica Kimi K3, el model d'IA obert més gran fins ara. Per què la competència xinesa abarateix la IA per a pimes i autònoms.
Dijous passat, coincidint amb la World AI Conference de Xangai, la xinesa Moonshot AI va presentar Kimi K3. Apunta a ser el model de pesos oberts més gran publicat mai, i en alguns rànquings ja es codeja amb els millors models nord-americans.
Les xifres
Kimi K3 té 2,8 bilions de paràmetres, amb arquitectura «mixture of experts»: a cada petició només se n'activa una petita part, cosa que n'abarateix el funcionament. La finestra de context és d'un milió de tokens: hi caben projectes sencers. I Moonshot ha promès publicar els pesos complets abans del 27 de juliol, perquè qualsevol se'l pugui descarregar i executar pel seu compte.
Els resultats han sorprès. Poques hores després del llançament ja liderava un rànquing de programació frontend per davant de models tancats molt més cars, i als índexs generals se situa entre els primers, només per darrere dels models de punta d'Anthropic i OpenAI. El preu per API —15 dòlars per milió de tokens de sortida— queda clarament per sota dels primeres espases nord-americans.
El context tampoc és menor: l'endemà, a la mateixa conferència, Xi Jinping va anunciar una organització internacional de governança de la IA amb 29 països fundadors. La Xina no ve a mirar.
Per què és rellevant
No perquè t'hagis d'instal·lar un model de 2,8 bilions de paràmetres al despatx. No podràs, i tampoc cal.
És rellevant pel que provoca. Quan un model obert s'acosta als de pagament, als de pagament els costa més mantenir preus alts. Ja ho hem vist aquest estiu: Sonnet 5 va sortir més barat que el seu antecessor i GPT-5.6 va arribar amb tres esglaons de preu. Els models oberts són el sòl que empeny tot el mercat cap avall.
I hi ha un segon efecte: el control de les dades. Un model de pesos oberts es pot executar en servidors propis, a Europa, sense que res marxi fora. Per a sectors delicats, això obre portes que els models per API tenien tancades.
La meva lectura
Fa temps que penso que els models van camí de ser una commodity, com l'electricitat. N'hi haurà de millors i de pitjors, però tots faran la feina, i competiran per preu. Kimi K3 és un pas més en aquesta direcció, i aquest cop ve de la Xina.
Si el model és la commodity, el valor és a una altra banda: a l'eina que encaixa amb el procés de cada negoci. Al fuster no li aporta res que el model tingui 2,8 bilions de paràmetres; li aporta que la visita al client es converteixi sola en una fitxa amb mides i materials. És l'aposta de tots els meus productes: el model de sota es pot canviar; el coneixement del sector, no.
La matèria primera de la IA continua baixant de preu, ara també empesa des de l'est. No cal triar bàndol. Només cal que les eines que pagues cada mes ho aprofitin.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya