OpenAI tanca Sora: l'app s'apaga el 26 d'abril i l'API el 24 de setembre. La lliçó per a PIMEs que depenen d'eines d'IA de tercers.
Dimarts 24 de març, OpenAI va anunciar que tanca Sora. L'aplicació de vídeo deixarà de funcionar el 26 d'abril i l'API s'apagarà el 24 de setembre. Fa sis mesos era l'app del moment, al capdamunt de les llistes de descàrregues.
Què ha passat
Sora 2 va sortir el setembre del 2025 amb aplicació pròpia, un feed de vídeos generats i molt de soroll. Va arribar a rondar el milió d'usuaris i després va caure per sota del mig milió. Segons la premsa, mantenir el servei costava prop d'un milió de dòlars diaris en computació.
Generar vídeo és caríssim comparat amb generar text. OpenAI no ha donat gaires explicacions, però el moviment es llegeix sol: la computació se'n va cap als productes que paguen factures, com les eines de programació i els serveis per a empreses.
Els terminis, llegits amb calma
De l'anunci al tancament de l'app hi va poc més d'un mes. Per a l'API, sis mesos. Qui hagi muntat res sobre Sora té aquest marge per migrar. I qui hi tingui vídeos, fins al 26 d'abril per exportar-los. Després, esborrats.
Un mes de preavís. Això és el que dona una de les empreses més ben finançades del món quan un producte no li surt a compte.
Si al teu negoci feu servir IA per generar vídeos de producte o contingut per a xarxes, no cal patir: hi ha alternatives i n'hi haurà més. El que cal és el costum: tenir sempre els originals a casa i saber com marxaries si l'eina desapareix.
La lliçó per a un negoci petit
La conclusió fàcil seria dir que la IA és fum. No ho és: el problema de Sora no era la tecnologia, eren els números. Un producte que perd diners amb cada ús té data de caducitat, per espectacular que sigui i per gran que sigui l'empresa que hi ha al darrere.
Abans de fer dependre un procés del teu negoci d'una eina, tres preguntes. Com guanya diners, aquesta eina? Puc endur-me les meves dades quan vulgui? Què em costaria migrar si demà tanca? Si alguna resposta no t'agrada, no vol dir que no la facis servir. Vol dir que hi entris amb els ulls oberts.
I una quarta, la que més m'agrada: si una eina és sospitosament barata per al que fa, qui paga la diferència? Sovint la resposta és un inversor. I els inversors es cansen.
Jo em guanyo la vida al cantó contrari d'aquesta història. Els meus productes són avorrits comparats amb generar vídeos hiperrealistes: reserves, contractes, factures, registres de viatgers. Però cada quota mensual cobreix el que costa donar el servei. No hi ha traca. Tampoc hi ha data de caducitat amagada.
Sora era espectacular. Les eines que duren són les que fan una feina concreta i es paguen soles.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya