Cobrar el software per subscripció i no per projecte alinea incentius: manteniment inclòs, risc compartit i una eina que s'ha de guanyar la quota cada mes.
Quan dic que no faig pressupostos tancats, hi ha qui arrufa el nas. Cap factura grossa d'entrada? Cap projecte amb principi i final? No. Una quota mensual. T'explico per què hi he arribat.
La trampa del projecte tancat
Als projectes tancats hi ha una cosa que ningú no explica: el desenvolupador cobra igual tant si l'eina s'acaba fent servir com si no. L'incentiu és entregar i tancar, no que allò funcioni d'aquí a dos anys.
Ho he viscut. He entregat projectes que van quedar impecables el dia de l'entrega i que sé del cert que es van anar quedant vells perquè ningú no en tenia cura. Cobrat i oblidat. No m'agradava aquella sensació.
Incentius alineats
Amb la subscripció, si l'eina no aporta valor, el client marxa. I jo deixo de cobrar. Simple i sa.
Això em canvia les prioritats: m'interessa que l'eina sigui ràpida, que no falli i que el client la faci servir cada dia. No m'interessa allargar el desenvolupament ni facturar cada canvi a preu d'or. Cada millora és una inversió perquè el client es quedi.
També canvia les converses. Ja no negociem ampliacions de pressupost: parlem de què necessita el negoci aquest mes. És una relació de servei, no de compravenda.
Manteniment inclòs
El software no s'acaba mai. Sistemes que s'actualitzen, llibreries que queden velles, normatives que canvien. Al model per projecte, tot això són extres que es facturen a part o, pitjor, que no fa ningú.
A la quota hi va inclòs. Per mi no és una molèstia: és la feina. Una eina mantinguda és una eina que dura, i una eina que dura és un client que es queda. El cercle es tanca sol.
Risc compartit
Al model clàssic, el client assumeix tot el risc: paga per avançat una cosa que encara no ha provat. Amb la subscripció, el risc es reparteix. El client no s'hi juga un dineral el primer dia; jo m'hi jugo la feina cada mes.
A mi això m'obliga a fer les coses bé de manera contínua, no només fins al dia de l'entrega. I al client li dona una cosa poc habitual en aquest sector: la tranquil·litat de poder marxar. Curiosament, saber que pots marxar és el que fa que et quedis.
No és per a tothom, i no passa res
Hi ha projectes que demanen un altre format, i clients que prefereixen pagar una vegada i no pensar-hi més. Ho respecto. Però per a autònoms i PIMEs que necessiten una eina viva, que canviarà perquè el negoci canvia, la subscripció és el model més honest que conec.
Si vols veure com es tradueix això en eines reals, tens els meus productes a projectes. Tots funcionen igual: quota mensual, manteniment inclòs i la feina de guanyar-se-la cada mes.
← Tots els articles del blog · Qui sóc · IA per a empreses a Lleida i Catalunya