Explico l'estat del pilot de Verol, un programari al núvol per a cooperatives d'oli. Tot funciona en teoria, però la prova real arribarà amb la collita.
Fa un temps que treballo en un programa de gestió per a cooperatives d'oli. Es diu Verol i ara mateix està en fase pilot, instal·lat en un entorn real però esperant el moment de la veritat. Fins que no arribi la collita i els remolcs comencin a fer cua a la bàscula, tot el que tenim són pantalles que funcionen de meravella en teoria.
La diferència entre el despatx i el molí
Desenvolupar programari des de la tranquil·litat d'un despatx té un perill evident: perds el context. Al meu ordinador, els formularis de Verol carreguen ràpid, els botons tenen la mida perfecta i els processos tenen una lògica impecable.
La realitat d'una cooperativa agrícola durant la campanya és una altra història. Hi ha soroll, fa fred, la gent porta guants i ningú té temps per entendre per què un menú desplegable no respon a la primera. Les cooperatives tenen pics de feina brutals concentrats en molt poques setmanes. Si l'eina falla just en aquell moment, el tap que es crea al pati de recepció és monumental.
Per això estic vivint aquest pilot amb certa prudència. Estem validant la interfície i el registre de dades en el dia a dia, però la prova de foc no arribarà fins que la pressió sigui real i constant.
Eliminar el paper (i el doble treball)
Un dels objectius principals és reduir la dependència del paper a l'hora d'entrar l'oliva. Encara avui és freqüent apuntar pesades en albarans provisionals que després, a mitja tarda o l'endemà, algú ha de picar a mà al sistema central (aquella llibreta de tapes dures amb taques d'oli no és un sistema de traçabilitat, és un document històric en perill d'extinció).
La idea és que la dada neixi digital. Quan el soci descarrega, el pes i el rendiment queden assignats directament al seu compte. Això evita errors de transcripció i, sobretot, hores de feina administrativa de poc valor.
Com que tot just estem en la fase prèvia a la collita forta, ara ens dediquem a fer simulacions. Entrem dades fictícies, comprovem que els saldos s'actualitzen i mirem que l'estructura de la base de dades aguanti. De moment tot quadra, però soc conscient que la realitat sempre té més imaginació que el programador.
Accés des de qualsevol dispositiu
Un altre repte del pilot és la mobilitat. Als trulls tradicionals, el programa de gestió sovint viu tancat en un sol ordinador físic, normalment situat a la mateixa bàscula o a l'oficina del costat. Això vol dir que si el gerent o l'administratiu volen consultar l'estat d'una partida, s'han de desplaçar fins allà.
Verol està dissenyat al núvol. Això ens permet provar escenaris on l'operari de la bàscula registra l'entrada des d'una tauleta tàctil, mentre a l'oficina poden veure les dades en temps real des d'un portàtil. També vol dir que puc fer ajustos tècnics en remot sense haver de desplaçar-me per instal·lar pedaços amb un llapis de memòria USB (una pràctica que a aquestes altures de segle ja hauria d'estar tan penalitzada com conduir sense cinturó).
Aquesta flexibilitat sona molt bé sobre el paper, però exigeix que la connexió a internet del molí no caigui quan bufa el vent. De moment, l'estabilitat de la xarxa ens està respectant.
El model de subscripció aplicat a la pagesia
Com la resta de projectes que faig, Verol s'ofereix en format de subscripció, a partir de 69 euros al mes. En l'entorn agrícola, el model de pagar una quota mensual pel programari no sempre és l'habitual. Moltes entitats arrosseguen llicències perpètues de programes fets fa quinze anys, que costaven milers d'euros d'entrada i que avui són pràcticament impossibles d'actualitzar.
Amb la subscripció, la cooperativa s'estalvia el cost inicial desorbitat. Paga pel servei en curs, per les còpies de seguretat diàries i per tenir-me a l'altre costat del telèfon si alguna cosa grinyola (o per si algú ha esborrat un registre sense voler i jura per la seva vida que ell no ha tocat res). Si l'eina no s'adapta, poden canviar de sistema sense haver perdut el pressupost d'inversió de tot l'any.
Ara mateix, el projecte és una estructura sòlida a l'espera de rebre tones d'olives. Quan acabi aquesta primera campanya us podré dir si hem fet un bon producte o si només hem digitalitzat l'estrès de sempre.